PUIGSACALM-PUIG DELS LLOPS

Hola sóc l'Aniol. A finals d'Octubre em vaig fer mal al peu, i no podia fer res. He tardat 2 mesos per recuperar-me i se m'han fet molt llargs. Ahir, dia 8 de Gener de 2011, vam anar a caminar i erem: la mama,el papa,la Berta,la Gemma i jo. Vam anar a 4 muntanyes que son aquestes: Tossell petit, Tossell gran, Puig dels Llops i Puigsacalm sortin desde el coll de Bracons i passant pel pas dels burros. Vam tardar 5 hores i 775 metres de desnivell.

Una bona marxa!!!

Els meus pares, jo, la Berta i els seus pares , hem anat a moltes muntanyes, com per exemple aquestes: Costabona, Bastiments, Pedraforca, Puigmal, Gra de Fajol petit i gran, Bassegoda, travessa Vallter-Núria, Cabrera, Sant Miquel Coma de Roura, La Coma d'Orri, etc ... Per això, hem fet el bloc.

Hola, sóc la Dolors! Avui a les 9 del matí, el dia es presentava “espatarrant”. No hi havia bromes i la temperatura era fresqueta. Havíem quedat amb la Gemma i la Berta que les aniríem a buscar. En Josep no ha pogut venir. La idea d'en Jordi era deixar el cotxe al “Coll de Bracons”. com així ha estat. Mentre hi anàvem, s'ha girat vent. Quan hi hem arribat, feia un vent increïblement fred!!! Quasi arrenquem el vol només baixar del cotxe!!! Sort que el dia presentava radiant, eh!!! Hem començat a caminar encongits i abrigats fins a les orelles. En Jordi, l'Aniol i la Berta a davant. La Gemma i jo a darrera. Davant nostre, el “Tossell Petit”, primer punt del nostre recorregut. El vent, fort, no deixava que ens encantéssem gaire. Un cop a dalt, hem continuat cap al

                            

 “Tossell Gran”. Abans d'arribar-hi els nens han volgut menjar una mica. Seguidament, hem continuat pel caminet i de sobte, enmig del vent, el fred i la boira, ves per on, l'arc de Sant Martí!!!,

                              

  al vell mig del bosc i sense haver caigut ni una gota d'aigua! Al•lucinant!!! Per descontat que, en Jordi, ha tret la càmera de fer fotos i, la Berta i l'Aniol, a tiro per posar-se davant de l'espectacle i immortalitzar aquest moment. L'arribada al “Tossell Gran” ha estat celebrada per tots nosaltres   

. La boira, fins aquell moment persistent sobre els cims que voregen el “Puigsacalm”, s'ha esvaït. Quina fred, però quina vista panoràmica! Hem començat a fer-nos fotos i la Berta i l'Aniol han escrit, inclús, una petita nota en una llibreta que hi havia dins una caixa de ferro, enganxada al pal que aguanta la senyera. Són fantàstics!!! Tot seguit hem agafat el “camí dels Burros”

 

         

  i entre el vent i el sol hem arribat al “coll de Joanetes”.- I ara què? He preguntat a ne'n Jordi que volia arribar a Sta. Magdalena. Queda molt de tros encara per fer i tinc por, que els nens es cansin.-Tinguen en compte que tots nosaltres ja hem estat a Sta. Magdalena i al Puig Cornelis, hem decidit prendre la direcció cap al “Puig dels Llops” i allà, dinar. La pujada ha estat una mica pesada. A l'esser la part del bac, tot humit i havent estat molta estona planejant per el” camí dels Burros” ens ha costat, principalment, l'últim tram. L'arribada al pic (Puig dels Llops) ens ha tret els mals. Altre cop, fred, vent, sol, fotos, una vista fantàstica i la nota que els nens i han deixat

   

   

   

                                                                                                                          

. La gana ha fet que baixéssim ràpid i busquéssim un lloc a recés per dinar. La parada l'hem feta enmig dels arbres ben pelats i sobre un coixí de fulles humides. El vent no ha deixat de bufar ni per casualitat. Sort del vi!!! En portem sempre, però en dies així, ésmolt d'agrair. Més que l'aigua!!!

 

Després de dinar, enfredorits i amb les galtes i el nas ven vermells, principalment els nens, hem continuat la ruta cap el “Puigsacalm”. Sempre hi fa vent, sempre hi fa fred i sempre hi ha gent!!!. Un cop fetes les fotos, hem contemplat la vista de 360• que teníem al davant mentre els nens deixaven testimoni (per escrit) del nostre pas per al pic. 

 

     De tornada cap el “Coll de Bracons” hem agafat el camí de la “Font Tornadissa”. El passeig ha estat un plaer. El camí (ben fresat) ens ha fet gaudir d'un paisatge espectacular, ple de color i de racons únics quedifícilment tornarem a trobar.

    

    

      

       

La caminada d'avui ha estat llarga (5 hores efectives). El cansament de la Berta i l'Aniol era visible. Són molt valents, no solen queixar-se mai i aguanten el que calgui. Són, senzillament, fantàstics!!!. De ben segur que, tant ells com nosaltres, no oblidarem aquest dia!

Dissabte 8 de Gener de 2011.