La Vall Ferrera i la Vall de Cardós destaquen per ser en una regió de grans altures pirinenques i profundes valls. S'emmarquen fonamentalment al sector nord de la comarca del Pallars Sobirà, que limita amb l'estat Francès i l'Andorrà. En aquesta zona les altures dels cims oscil·len dels 2.500 als 3.000 m. sense oblidar les alineacions interfluvials que oscil·len dels 2.000 als 2.600 m. Destaca la Pica d'Estats, cim culminant de Catalunya amb 3143 m. Les vistes que ens ofereix són excepcionals.
Les dades tècniques de la sortida són les següents:
Les dades tècniques de la sortida són les següents:
Ruta: Aparcament de La Molinassa-Refugi de Vallferrera-Barranc de Sotllo-Plans de Sotllo-Estany de Sotllo-Estany d'Estats-Port de Sotllo-Cresta del Pic Verdaguer-Pic Verdaguer-Pica d'Estats-Port de Riufred-Port de Sotllo-i fins a La Molinassa pel mateix camí d'anada.
Integrants: Gemma, Pep, Berta, Dolors, Jordi i Aniol.
Sortida-Arribada: La Molinassa (S'hi accedeix des d'Àreu i són uns 11 km. de pista forestal apta per turismes)
Altitud punt de sortida: 1785 mts. Altitud màxima: 3144 mts.
Ascens: 1700 mts. Descens: 1700 mts.
Distància recorreguda: 20,2 kms.
Temps efectiu: 9h 30'
Temps total: 14h 25'
IBP: 184
Mapa de la ruta.
Podeu veure molt més ampliat i detallat aquest mapa si aneu al wikiloc i seleccioneu la pestanya d'altres mapes l'opció, "topogràfic ICC".
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7747050
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7747050
Recorregut registrat pel GPS
Perfil de la ruta.
A veure si abans de pujar una muntanya seguim aquests consells.
Hem trobat moltes deixalles al costat i a dins dels estanys.
Aquesta vegada sí que sortim ben d'hora, ben d'hora. Comencem a caminar a la Molinassa a les sis i cinc del matí. És ben fosc.
Cap a les set del matí el dia comença a clarejar i veiem el rètol que ens indica el camí per anar a la Pica.
Al Barranc de Sotllo hi arribem cap a dos quarts de vuit, i l'anem remuntant per la seva part dreta.
A les vuit, arribem als Plans de Sotllo i ja veiem la Pica al fons.
Es veu molt lluny.
A tres quarts de nou arribem a l'Estany de Sotllo.
Aquí fem la primera aturada llarga del dia per esmorzar i descansar una mica.
Reprenem la marxa cap a un quart de deu.
El dia es presenta radiant.
Al cap de mitja hora arribem a l'Estany d'Estats. Cada vegada tenim la pica més aprop.
A les deu arribem a la Coma d'Estats.
A partir d'aquí comença la part més dura de l'excursió.
Pugem la tartera.
Són uns 400 metres de desnivell. La pugem molt a poc a poc reservant forces.
Les vistes són impressionants.
Per fi, arribem al Port de Sotllo. Són les onze i deu minuts.
Comentem com fem la pujada a la Pica, i al final decidim que la Gemma i en Pep passen per l'Estany de la Cometa d'Estats i la Dolors, en Jordi, la Berta i l'Aniol passen per la Cresta del Pic Verdaguer.
Ens veiem a la pica…Adéu!!!
A dos quarts de dotze comencem la grimpada de la cresta del Pic Verdaguer.
És una cresta llarga, són més de 200 metres de desnivell i s'ha d'anar molt amb compte, ja que hi ha llocs molt aeris.
La Berta i l'Aniol s'ho passen molt bé.
No deixem de pensar en la Gemma i en Pep. Ells han de baixar cap l'Estany de la Cometa d'Estats, acumulant d'aquesta manera cent metres més de desnivell.
Ja falta molt poc per arribar al Pic Verdaguer i els nens comencen a estar una mica cansats.
A tres quarts d'una, arribem al Pic Verdaguer. Tenim la Pica a tocar.
Baixem del Verdaguer i ens retrobem amb la Gemma i en Pep al coll.
I per fi, a la una, coronem la Pica d'Estats. Han estat unes 7 hores de pujada.
La Dolors i els nens estan molt contents.
Vistes des de la Pica començant pel Montcaml i amb sentit horari.
Montcalm i Port de Riufred.
Barranc de Riufred.
Pic Rodó de Canalbona.
Estany d'Estats, Estany de Sotllo i al fons a la dreta el Monteixo.
Coma d'Estats.
A la dreta, el Pic de Sotllo.
Cometa d'Estats.
Pica d'Estats (3.143 m)
Per un moment, la Dolors i en Jordi s'han quedat sols al cim.
Comencem a baixar a les dues. Hi ha gent que encara va pujant.
A un quart de tres arribem al Port de Riufred.
Baixem cap a l'Estany de la Cometa d'Estats.
Al ser a finals d'estiu, pràcticament no hem hagut de trepitjar neu.
Pugem cap al Port de Sotllo i a les tres i deu hi arribem.
Des del Port, la Berta i l'Aniol observen la Cresta del Pic Verdaguer.
Cap a un quart de quatre comencem la baixada de la tartera. Anem a poc a poc, estem cansats i les cames comencen a fer figa.
A les quatre arribem a l'Estany d'Estats i dinem. Però abans de dinar, en Pep ho veu claríssim, diu que necessita refrigerar-se, i per fer-ho, res millor que un bon bany.
Estem descansant tranquil·lament, però tot de cop sentim tronar. Ep! Hem de marxar JA! Diu la Dolors...
A tres quarts de cinc marxem de l'Estany d'Estats.
I a un quart de sis, arribem a l'Estany de Sotllo.
Al cap d'una estona, arriba la pluja. Poca, però la suficient per mullar el terra i fer que la baixada s'alenteixi força, ja que les pedres patinen molt.
I a les set de la tarda… per fi veiem els cotxes a La Molinassa.
Fins i tot torna a sortir el sol. Sembla com si la Pica ens digués adéu.
A tres quarts de vuit, arribem al refugi. Descansem una mica i prenem uns refrescs.
Portavem sucs i més de deu litres d´aigua i tot i això hem fet curt.
I a dos quarts de nou, arribem per fi al COTXE!
Una excursió preciosa, molt llarga i molt dura que amb un mínim de preparament pot ser apta per a tothom.
Diuen els habitants de la Vall de Cardós, que tot català hauria de pujar a la Pica d'Estats almenys una vegada a la vida. Nosaltres com a catalans hem complert.
Felicitar especialment a la Berta, l'Aniol, la Gemma i en Pep que poden dir amb el cap ben alt que ja són tresmilistes.
MOLTES FELICITATS!!!
