SANT HILARI SACALM-SANT MIQUEL DE SOLTERRA O DE LES FORMIGUES-SANT HILARI SACALM

El massís de les Guilleries s'estén al sud del Ter i enllaça amb el Montseny; únicament la Riera d'Arbúcies separa morfològicament aquest dos massissos. El puig de Sant Miquel de Solterra o de les Formigues és el cim més alt de les Guilleries. El seu nom popular és Puig de les Formigues, ja que una important colònia de formigues alades té fixada la seva residència en la base de la Creu de les Guilleries. 

Les dades tècniques de la sortida són les següents:

Ruta: Can Calabrès (Carretera de Sant Hilari Sacalm al Castell de Vilavecchia)-Camps de Camplà-Coll de Llevanyes-Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (Creu de les Guilleries)-El Borrell-Torrent de la Font del Gavatx-Font del Gavatx-Font del Vern-Can Calabrès.

Integrants: Gemma, Berta, Dolors, Jordi i Aniol. 

Sortida-Arribada: Can Calabrès.

Altitud punt de sortida: 885 mts. Altitud màxima: 1202 mts.

Ascens: 530 mts. Descens: 530 mts.

Distància recorreguda: 9,8 kms.

Temps efectiu: 2h38'

Temps total: 5h07'

Mapa de la ruta.

 Podeu veure molt més ampliat i detallat aquest mapa si aneu al wikiloc i seleccioneu la pestanya d'altres mapes l'opció, "topogràfic ICC".

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5343633

Recorregut registrat pel GPS

Perfil de la ruta.

Des de Can Calabrès, lloc d'inici de la ruta, és pot veure al fons el cim de Sant Miquel.

Passem pels camps de Camplà.

Després continuem per un camí ample voltat de boscos de castanyers amb el terra ple de falgueres.

L'última part de l'ascens, abandonem el camí ample i agafem un corriol que s'enfila decidit en una petita fageda fins arribar al cim.

Quan arribem al cim, la vista que se'ns obre sota els nostres peus és impressionant.

Cim de Sant Miquel de Solterra o Creu de les Guilleries (1204 mts.)

Les Guilleries té una de les masses forestals més grans d'Europa.

És un mirador de primer ordre.

Podem veure Montserrat, Blanes, Roses, el Neulós, el Pirineu, el Pedraforca etc...

Per baixar hem passat per Can Borrell.

Hem passat també per la font del Gavatx.

I al final hem arribat a Can Calabrès.

Sant Miquel vist des de Can Calabrès.

Ha estat una ruta curta, fàcil, amb poques vistes tant a la pujada com a la baixada, però un cop a dalt, les seves vistes són espectaculars.

Bones excursions a tothom!!!

excursionsmuntanyenques

COLL DE BANYULS-TORRE DE MADELOC-PIC DE SALLAFORT-COLL DE BANYULS

La Torre de Madeloc està situada al municipi francès de Colliure a la regió de Languedoc-Roselló i forma part d'una xarxa de dispositius de vigilància de terra i mar. Aquesta torre data del segle XIII i s'eleva a 656 metres d'altitud la qual cosa permet una àmplia visió de tota la costa i la plana del Roselló. Actualment serveix com a repetidor de televisió.

El pic de Sallafort o Sallfort de 980 metres d'altitud el trobem a la serra de l'Albera. La serra de l'Albera és el nom que rep el tram oriental del Pirineu, des del Coll del Pertús fins al mar. Separa les grans planes de l'Empordà i del Roselló i des del 1659, pel Tractat dels Pirineus, la seva carena forma part de la línia fronterera francoespanyola.

Les dades tècniques de la sortida són les següents:

Ruta: Coll de Banyuls-Pista fins al Coll de Vallòria-Torre de Madeloc-Coll de Vallòria-Serrat del Castellserradillo-Refugi de Sallafort-Pic de sallafort-Coll de les Eres-Puig de les Eres-Coll de Barret-Puig d'en Barret-Coll de Banyuls.

Integrants: Gemma, Berta, Dolors, Jordi i Aniol. 

Sortida-Arribada: Coll de Banuyls.

Altitud punt de sortida: 357 mts. Altitud màxima: 988 mts.

Ascens: 1050 mts. Descens: 1050 mts.

Distància recorreguda: 17,4 kms.

Temps efectiu: 4h55'

Temps total: 6h53

Mapa de la ruta.

 Podeu veure molt més ampliat i detallat aquest mapa si aneu al wikiloc i seleccioneu la pestanya d'altres mapes l'opció, "topogràfic ICC".

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5202536

Recorregut registrat pel GPS

Perfil de la ruta.

Coll de Banyuls.

El 15 de desembre de 1973, durant la Guerra Gran, hi tingué lloc el combat del coll de Banyuls, en el qual les tropes del general Ricardos, sota el comandament de Courten, derrotaren les forces republicanes franceses. Els habitants de Banyuls, però, amb les autoritats republicanes al capdavant, es feren forts al veí puig de la Calma i no l'abandonaren sinó quan les forces de Ricardos davallaven ja cap a Banyuls.

Des del Coll de Banyuls i una mica lluny, és pot veure la Torre de Madeloc.

Hem fet uns 7 kilòmetres per pista fins que hem arribat al Coll de Vallória.

Coll de Vallória.

Aquí al coll deixem la pista i ens enfilem per un camí força dret cap a la torre.

Fins i tot s'ha de fer alguna petita grimpada.

Un cop assolida la carena, ja tenim la torre a tocar.

El proper repte de Madeloc, serà pujar-hi amb bicicleta.

Hi ha rampes de fins a un 25%

Torre de Madeloc (656 mts.)

Cara oest de la torre.

Desfem el camí fins al Coll de Vallória i ens enfilem pel serrat Castellserradillo cap al Pic de Sallafort.

És una pujada molt maca amb un paisatge i vegetació increïble.

Un bufet! Són uns 600 metres de pujada.

El paisatge el trobem dominat per una gran quantitat de roques metamòrfiques del pirineu: esquists i pissarres.

 És tot molt maco, però el cim està molt emboirat i la veritat és que no pinta massa bé.

Ja estem a punt d'arribar, però és molt difícil orientar-se amb boira, ja que és un cim molt arrodonit.

Ja hem arribat al cim i hem fet una visita al refugi.

Pic de Sallafort (988 mts.) 

Hem de marxar ràpidament i sense menjar. Les condicions metereològiques estan empitjoran molt.

Els nens és queixen, ténen gana, però hem de marxar.

I al final s'ha posat a ploure.

Després d'una mitja hora, i quant ja erem a la meitat de la baixada ha deixat de ploure.

Estem tots cansats i tenim molta gana.

Quan hem arribat al Coll de Banyuls, hem sortit del mig la boira.

Per fi el Coll de Banyuls, ara toca canviarse de roba i MENJAR.

Ha estat una pena que el cim del Pic de Sallafort estigués emboirat. No hem pogut gaudir de les seves vistes i de la tertúlia del dinar, però estem tots d'acord que aquesta excursió s'ha de repetir sí o sí.

Hi tornarem a la primavera amb en Pep, i estem segurs que l'hi agradarà molt i molt.

Bones excursions a tothom!!!

'

VIDRÀ-PONT DE SALGUEDA-SALT DEL MOLÍ-COLL HI ERA DE MASSA-BELLMUNT-COLL DE VIDRÀ-VIDRÀ

El santuari de la Mare de Déu de Bellmunt és al capdamunt de la serra de Bellmunt, al cim més alt (1246 mts.). Aquesta serra fa de partió d'aigües entre les conques del Fluvià i del Ter, i és travessada pel riu Ges.

Del santuari estant es divisa una panoràmica magnífica de la vall del Ges, la plana de Vic, la serralada pirinenca i, en dies clars, la muntanya de Montserrat.

Les dades tècniques de la sortida són les següents:

Ruta: Vidrà-Pont de Salgueda-Salt del Molí-Tosca de Degollats-Coll de Hi era de massa-Turó de les Alades-Santuari de Bellmunt-Coll de Hi era de massa-Collet de Migdia-Vidrà.

Integrants: Gemma, Berta, Dolors, Jordi i Aniol. 

Sortida-Arribada: Vidrà

Altitud punt de sortida: 980 mts. Altitud màxima: 1246 mts.

Ascens: 595 mts. Descens: 595 mts.

Distància recorreguda: 11,3 kms.

Temps efectiu: 3h15'

Temps total: 5h39'

Mapa de la ruta.

 Podeu veure molt més ampliat i detallat aquest mapa si aneu al wikiloc i seleccioneu la pestanya d'altres mapes l'opció, "topogràfic ICC".

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5169890

Recorregut registrat pel GPS

Perfil de la ruta.

Serra de Bellmunt.

Vidrà.

Pont de Salgueda.

Pont de Salgueda.

El Salt del Molí és el salt més important del riu Ges.

Els seus 20 metres d'alçada va fer que fos aprofitat per fer funcionar un molí, d'aquí en deriva el seu nom.

És també un dels trams més bonics de tot el riu.

La tosca dels Degollats, és una formació calcària que va creant l'aigua.

Coll de Hi era de massa.

Pujant al santuari.

Cim de Serragrenyada o Turó de les Alades.

Cada any a finals d'estiu, bandades de formigues alades pugen a morir aquí al turó.

A dalt del turó hi ha la Capella de la Mare de Déu de les Alades.

Santuari de Bellmut vist des del Turó de les Alades.

Santuari de Bellmunt (1246 mts.)

Vistes cap a la serralada pirinenca.

Baixant cap a Vidrà.

Vidrà i fi de l'excursió.

Ha estat una ruta fàcil, molt maca i molt recomanable.

Fins la propera!!!