diumenge, 28 de juliol del 2013

COLL DE TENTES-REFUGI DE SARRADETS


L'objectiu d'aquesta excursió era pujar al Taillón de (3144 mts.), que és un dels 3000 mil més fàcils del Pirineu ja que, des del Coll de Tentes amb unes 4 hores i un desnivell d'uns 1000 mts. és pot fer el cim. Només vam arribar fins al refugi de Serradets, ja que tot i ser a finals de juliol, vam trobar molta neu i les condicions metereològiques no eren les més apropiades.

Les dades tècniques de la sortida són les següents:
Integrants: Gemma, Pep, Berta, Dolors, Jordi i Aniol. 
Sortida-Arribada: Coll de Tentes (Gavarnie)
Altitud punt de sortida: 2200 mts. Altitud màxima: 2587 mts.
Ascens: 500 mts. Descens: 500 mts.
Distància recorreguda: 10 kms.
Temps efectiu: 3h35'
Temps total: 6h57'

Mapa de la ruta.


Perfil de la ruta.

Ben d'hora, ben d'hora,  ja estàvem tots preparats al Coll de Tentes per començar l'excursió.
Darrera nostre el Taillón ben emboirat ens espera.


El dia és fred, una mica ventós, i sembla que en qualsevol moment és pot posar a ploure.



Un cop passat el Port de Bujaruelo ja trobem les primeres congestes de neu.
El sol també sembla que té ganes de sortir...


Calia posar-se grampons, ja que la neu era força dura.


Ens hem hagut de posar i treure els grampons un pilot de vegades la qual cosa ens ha fet perdre molt de temps.


A la Berta i l'Aniol els hi ha agradat molt l'experiència de caminar amb grampons.


Pujant al Coll de Serradets.


Coll de Serradets.
Al fons de tot podem veure el Circ de Gavarnie i el salt d'aigua més alt d'Europa.


Després de superar el coll, un petit i curt descens ens porta fins al refugi de Serradets.

Refugi de Serradets.

Bretxa de Rolando.
En aquest moment, decidim fer marxa enrere i deixar per una altra vegada l'ascensió al Taillón,  ja que el temps no millorava gens i hem decidit no arriscar.



Els cims de les muntanyes continuaven ben emboirats.


Hi havien llocs on calia anar amb molta cura, ja que sota la neu hi havia rius d'aigua del desglaç. 


Fins i tot mentres baixàvem han caigut quatre gotes.


Però després el temps ha canviat i fins i tot ha sortit el sol.


De totes maneres, el cim del Taillón sempre ha estat emboirat.


Tornarem un altre dia.


Baixant del Coll de Tentes ens hem parat a descansar una miqueta al costat d'un riu i en Pep ens ha demostrat una vegada més qui és el verdader home del grup. Només ell és capaç de banyar-se amb aigua de desglaç.
Bones excursions a tothom !!!!!

diumenge, 7 de juliol del 2013

COLLET DE LES BARRAQUES-PAS DELS LLADRES-PUIGMAL-BAGA DE LES CLOTES-COLLET DE LES BARRAQUES

El cim del Puigmal (2911 mts.)  és la cota més alta del Pirineu Oriental després del Carlit (2921 mts.).
Si el dia ho permet, ens ofereix unes grans vistes sobretot cap a la Cerdanya. A part del seu important desnivell, no té cap mena de dificultat tècnica.

Les dades tècniques de la sortida són les següents:
Integrants: Gemma, Pep, Berta, Dolors, Jordi i Aniol. 
Sortida-Arribada: Collet de les Barraques (Planoles)
Altitud punt de sortida: 1900 mts. Altitud màxima: 2911 mts.
Ascens: 1260 mts. Descens: 1260 mts.
Distància recorreguda: 16 kms.
Temps efectiu: 5h10'
Temps total: 8h32'


Mapa de la ruta.
 Podeu veure molt més ampliat i detallat aquest mapa si aneu al wikiloc i seleccioneu la pestanya d'altres mapes l'opció, "topogràfic ICC".
                    

Recorregut registrat pel GPS

Perfil de la ruta.

Hem començat la ruta al Collet de les Barraques.
Tenim el Puigmal darrere nostre.

Hem fet tota la Serra de Planès fin el Pas dels Lladres o Coll de Queralbs.

Ha estat una pujada llarga però molt tranquil.la. 
Hem vist més isards que gent.

Ha fet molta calor, calia beure molt i protegir-se amb cremes solars.

Serra de Planès, a l'esquerra, el Pas dels Lladres i al mig, La Tossa del Pas dels lladres.

Pas dels Lladres o Coll de Queralbs.
Darrere nostre, el Puigmal.

Tossa del Pas dels Lladres.

Les vistes cap a la Cerdanya són impressionants.

Tot i ser el mes de juliol, encare queden algunes congestes de neu.

Al migdia, la boira comença a fer acte de presència a la cara sud.

 Coll de les Clotes.
Ja només queda l'última pujada. També és la més forta.

La Berta i l'Aniol estan molt contents. Ja tenim el cim a tocar.

Puigmal (2911 mts.)
Són uns craks.

Tots soms uns craks !!!!

Dinar aquí no té preu. 

Tips i ben contents, iniciem el camí de baixada...

Només hem trobat gent a dalt del cim.

El començament de la baixada no pinta massa bé, està molt emboirat.

Però per sort, només hi havia boira a dalt de tot.

Hem baixat per la Serra del Borrull, camí que va directa a Fontalba, però abans d'arribar al Coll del Borrut hem baixat directa cap a la Baga de les Clotes.

En Pep ens comenta molt convençut que aquesta aigua és boníssima.
Diferents sortidors d'aigua formen l'inici del Riu de les Clotes.

Els cavalls d'alta muntanya són preciosos i molts d'ells fins i tot es deixen tocar.

La baixada també és molt tranquil.la, menys gent, trobem de tot.

Ens hem desviat una mica de la ruta per anar cap a Les Encantades.
Volíem anar a veure la Cova de les Encantades, però no hem trobat l'entrada.
A més a més, ja era molt tard.

La verdor que hi ha és espectacular.

A la Font de l'Home Mort, hem agafat el GR 11 que en suau pujada ens portarà fins al Collet de les Barraques.

Pla Gran.

Collet de les Barraques i fi de l'excursió.
Ha anat tot perfecte, menys les previsions horàries i com sempre, els nens un "10"
Probablement una de les rutes més tranquil.les i solitàries per pujar al Puigmal.
Salut a tothom i bones excursions!!!!!