dissabte, 18 d’agost del 2012

COLL D'ARES-CAMÍ DE LA RETIRADA-TORRE DE MIR-PUIG PEDRISSA-PUIG DE LES FORQUES-TURÓ DE COLL D'ARES-COLL D'ARES

La Torre del Mir està situada a 1540 mts. i ens ofereix unes magnífiques vistes del Costabona i el Massis del Canigó. Fou construïda per Jaume II de Mallorca. Era una torre de vigilància la qual permetia vigilar el Coll d'Ares i servia per comunicacions militars amb les Torres de Cabrenys a Serrallonga i la Torre de la Guàrdia a Prats de Molló.


Les dades tècniques de la sortida són les següents:
Integrants: Dolors, Jordi i Aniol 
Sortida-Arribada: Coll d'Ares
Altitud del punt de sortida: 1519 mts. Altitud mínima: 1341 mts. Altitud màxima: 1635 mts.
Ascens: 450 mts. Descens: 450 mts.
Distància recorreguda: 12,2 kms.
Temps efectiu: 3h01'
Temps total: 4h57'


Mapa de la ruta.

Recorregut registrat pel GPS
El track de la ruta el trobareu al wikiloc.



Perfil de la ruta.

Hem començat l'excursió al Coll d'Ares i hem passat pel Camí de la Retirada.
A l'any 1939 al final de la guerra civil espanyola, milers d'homes i dones hi van passar per fugir de la guerra i per anar cap a França.


Camí de la Retirada.


Quan portàvem 1.2 km. hem deixat el camí i hem agafat una pista forestal la qual amb 5.2 km. ens ha portat fins a la Torre del Mir. 


Torre del Mir.

Massis del Canigó.

Hem continuat la pista 1 km. més i després hem agafat un camí fins al Coll de les Basses de Fabert.


Basses de Fabert.


A partir de les basses i fins a Coll d'Ares, hem passat sempre per la carena.

El punt més alt de l'excursió ha estat el Puig Pedrissa (1640 mts.)


També hem passat pel Puig de les Forques (1619 mts.)

I al final hem pujat el Turó de Coll d'Ares (1562 mts.)
Des d'aquí ja veiem Coll d'Ares.
Ha estat un dia molt "caluros", però com sempre, satisfets d'haver fet una altre caminada.
A reveure !!!!

dissabte, 4 d’agost del 2012

CORTALETS-CARENA DE BARBET-PORTELLA DE VALLMANYA-LA XEMENEIA-PICA DEL CANIGÓ-PIC JOFRE-CORTALETS

La Pica del Canigó amb els seus 2784 metres és el cim principal del Massis del Canigó. En dies molt clars es poden veure les illes Balears i els Alps. 
Els pobles que envolten el Canigó (Prades, Vernet, Prats de Molló....) es transformaren en capitals de manifestacions catalanistes. Cal destacar la gran foguera que s'encén al cim a la vigília de Sant Joan, amb llenya procedent d'arreu dels països de parla catalana.

 L’any 1955 Francesc Pujades, vilatà d’Artes de Tec (Vallespir, Catalunya Nord), portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de Mosen Cinto Verdaguer, tingué la iniciativa d'encendre els focs de Sant Joan en la pica d'aquesta muntanya i des d'allà repartir la seva flama per totes les contrades de la nostre terra.


El nou costum pren una gran força en poc temps, de tal forma que avui és pràcticament impossible trobar una sola foguera a Catalunya Nord que no sigui encesa amb la Flama del Canigó. L’any 1966 el foc creua per primera vegada la duana i arriba a Vic. Són èpoques ben difícils, sovint de clandestinitat. A poc a poc la xarxa es va estenent i el foc, escampat per tot el Principat, ja arriba al País Valencià.

El 22 de juny, com cada any, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà agafarà el foc que des de 1955 resta encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà i pujaran al cim del Canigó; passaran la nit vetllant la Flama i, a trenc d’alba, iniciaran el descens perquè la Flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.

No hem d’oblidar que el diumenge abans de sant Joan se celebra l’aplec del Canigó, trobada que té per finalitat pujar al cim del Canigó feixos de llenya portats per gent de les més diverses contrades del nostre país. Aquests feixos serviran per encendre la foguera que, la nit de sant Joan, cremarà dalt del cim, de la qual s’agafarà foc nou per ser retornat al Museu de la Casa Pairal.

La Flama del Canigó és rebuda pel Parlament de Catalunya, ajuntaments, consells comarcals i entitats culturals i esportives.

Cal, doncs, que aquesta Flama del Canigó arribi i es mantingui arreu dels Països Catalans, i que aquest Foc de Sant Joan perduri com a símbol d’esperança i de germanor d’una comunitat que vol i necessita recuperar plenament el seu sentit de Pàtria, socialment justa, políticament lliure, econòmicament pròspera i culturalment digna.


 Les dades tècniques de la sortida són les següents:
Integrants: Dolors, Jordi i Aniol 
Sortida-Arribada: Refugi de Cortalets.
Altitud del punt de sortida: 2092 mts. Altitud mínima: 2092 mts. Altitud màxima: 2786 mts.
Ascens: 800 mts. Descens: 800 mts.
Distància recorreguda: 9,4 kms.
Temps efectiu: 3h15'
Temps total: 5h01'


Mapa de la ruta.

Recorregut registrat pel GPS
El track de la ruta el trobareu al wikiloc.

Perfil de la ruta.

Hem començat la ruta al refugi de Cortalets.


Tot seguit ens hem dirigit cap a la Carena de Barbet.


Un camí ben fresat al mig d'un jardí natural ens porta fins a la carena.


Un cop assolida la carena, ja podem veure el nostre objectiu.


Carena de Barbet.


Carena de Barbet i el Canigó.


Després de travessar el coll, hem vorejat el cim de Barbet fins arribar a la Portella de Vallmanya.


A la Portella hem continuat vorejant el Pic Barbet fins arribar a la xemeneia del Canigó.


Vessant sud del Canigó.


Aquí comença la part més divertida de la ruta, "la xemeneia"


Pujar la xemeneia és una grimpada fàcil.


Tot i ser fàcil, no deixa de ser espectacular.


Això ja està fet. Hem trobat molta gent que baixa per la xemeneia.


Pica del Canigó (2784 mts.)


Taula d'orientació al cim del Canigó.




L'Aniol continua sumant cims.


Baixant del Canigó per la seva vessant nord.
Es una baixada molt ràpida.


Pla dels Estanyols.


Refugi de Cortalets i fi de l'excursió. Ara només queda el més dur de la diada, arribar a Besalú que són unes tres hores de cotxe, però estem molt satisfets del dia que hem passat.
Pujar muntanyes és una passada.
Salut a tothom i fins la propera.